En l’edició 182 de Ferits de lletra, les càpsules de cultura i història que vos oferim cada dos diumenges Felip Bens i Josep Vicent Miralles, fem un repàs amb Enrique Pallás per la seua trajectòria professional i vital. Amb els anys, Pallàs s’ha convertit en un home tranquil, seré i assossegat, especialment des de la tornada a Bicorp, el poble originari d’una part de la seua família, en la part muntanyenca de la Canal de Navarrés. Fa una dècada es mudà de València a Bicorp. 

Per mig hi hagué una estança en Mèxic, concretament en Puebla, on impartí classes en la Universitat. Pallás ha fet mil coses en esta vida, sobretot en els àmbits de la publicitat, l’audiovisual, el món del llibre i de la música… i des de fa una dècada en la restauració i la gastronomia, sempre posant tota la seua passió en allò que ha abordat. No debades acaba de publicar amb Amàlia Ferrer l’obra La cocina de la Canal de Navarrés, on a més de rescatar les receptes tradicional de la comarca. L’experiència no ha pogut ser més satisfactòria. Primer en el restaurant Río Cazuma i després en La Piscina, els dos dirigits per ell i la seua dona Luisa, i amb l’ajuda de son fill Roberto i Marina. 

Ara amb tot el procés de producció del llibre, que ha sigut una experiència extraordinària, per a fruir i deprendre. I fer una altra cosa que sempre ha tingut Pallás en el punt de mira: la divulgació històrica, perque el llibre és un receptari però també pretén explicar a través del menjar el caràcter de la gent que conforma els diferents pobles de la comarca, en el pla o en la muntanya. El restaurant s’ha convertit en una de les grans referències de restauració de la zona i totes les setmanes ve gent d’unes altres comarques a tastar la cuina tradicional i també la creativitat en els foguers de Luisa.

Felip Bens i Enrique Pallás es conegueren quan el primer l’entrevistà per a la revista Lletraferit, allà pels últims anys 90, sobre l’impressionant projecte del documental dramatitzat de la Bíblia valenciana. Després col·laboraren en moltes coses, en la pròpia publicació, o en el llibre de l’ascens en Chapín del Llevant de 2004, junt a Josep V. Miralles, 39 anys després del descens de 1965. Pallàs, Miralles i Bens s’embarcaren en un impossible. Tancar el llibre Levante UD. El ascenso i tindre’l a la venda el diumenge següent en Orriols. Un llibre en una setmana. A això s’ha dedicat Enrique Pallàs tota sa vida, a embarcar-se en projectes suggerents i engrescadors de qualsevol àmbit de la cultura, especialment audiovisual, editorial i musical.

Enrique Pallàs toca la guitarra a diari, però li agrada tant tocar, en solitari o en companyia d’altres músics com produir música. Per ad ell el treball de productor musical és molt creatiu, més encara amb totes les ferramentes tecnològiques que hui tenim a la mà.

Per si faltava alguna cosa Enrique Pallás és capità de iot. Fa anys algú el va convéncer per a estudiar el títol de patró d’embarcacions d’esplai. Li va entusiasmar tant el tema que acabà traent la màxima titulació que existix en la navegació recreativa i que li permet pilotar vaixells de fins a 24 metres d’eslora per qualsevol mar del planeta.

<div class="html-content">En l’edició 182 de Ferits de lletra, les càpsules de cultura i història que vos oferim cada dos diumenges Felip Bens i Josep Vicent Miralles, fem un repàs amb Enrique Pallás per la seua trajectòria professional i vital. Amb els anys, Pallàs s’ha convertit en un home tranquil, seré i assossegat, especialment des de la tornada a Bicorp, el poble originari d’una part de la seua família, en la part muntanyenca de la Canal de Navarrés. Fa una dècada es mudà de València a Bicorp.&nbsp;Per mig hi hagué una estança en Mèxic, concretament en Puebla, on impartí classes en la Universitat. Pallás ha fet mil coses en esta vida, sobretot en els àmbits de la publicitat, l’audiovisual, el món del llibre i de la música… i des de fa una dècada en la restauració i la gastronomia, sempre posant tota la seua passió en allò que ha abordat. No debades acaba de publicar amb Amàlia Ferrer l’obra La cocina de la Canal de Navarrés, on a més de rescatar les receptes tradicional de la comarca. L’experiència no ha pogut ser més satisfactòria. Primer en el restaurant Río Cazuma i després en La Piscina, els dos dirigits per ell i la seua dona Luisa, i amb l’ajuda de son fill Roberto i Marina.&nbsp;Ara amb tot el procés de producció del llibre, que ha sigut una experiència extraordinària, per a fruir i deprendre. I fer una altra cosa que sempre ha tingut Pallás en el punt de mira: la divulgació històrica, perque el llibre és un receptari però també pretén explicar a través del menjar el caràcter de la gent que conforma els diferents pobles de la comarca, en el pla o en la muntanya. El restaurant s’ha convertit en una de les grans referències de restauració de la zona i totes les setmanes ve gent d’unes altres comarques a tastar la cuina tradicional i també la creativitat en els foguers de Luisa.Felip Bens i Enrique Pallás es conegueren quan el primer l’entrevistà per a la revista Lletraferit, allà pels últims anys 90, sobre l’impressionant projecte del documental dramatitzat de la Bíblia valenciana. Després col·laboraren en moltes coses, en la pròpia publicació, o en el llibre de l’ascens en Chapín del Llevant de 2004, junt a Josep V. Miralles, 39 anys després del descens de 1965. Pallàs, Miralles i Bens s’embarcaren en un impossible. Tancar el llibre Levante UD. El ascenso&nbsp;i tindre’l a la venda el diumenge següent en Orriols. Un llibre en una setmana. A això s’ha dedicat Enrique Pallàs tota sa vida, a embarcar-se en projectes suggerents i engrescadors de qualsevol àmbit de la cultura, especialment audiovisual, editorial i musical.Enrique Pallàs toca la guitarra a diari, però li agrada tant tocar, en solitari o en companyia d’altres músics com produir música. Per ad ell el treball de productor musical és molt creatiu, més encara amb totes les ferramentes tecnològiques que hui tenim a la mà.Per si faltava alguna cosa Enrique Pallás és capità de iot. Fa anys algú el va convéncer per a estudiar el títol de patró d’embarcacions d’esplai. Li va entusiasmar tant el tema que acabà traent la màxima titulació que existix en la navegació recreativa i que li permet pilotar vaixells de fins a 24 metres d’eslora per qualsevol mar del planeta.</div>

Monodosis de cultura inquieta per a valencians del segle XXI.  Podcasts per a intentar entendre a través de la cultura el món que ens ha tocat viure.

Advertisement